Autora: Carme Melià
Nutritius, energètics i rics en vitamines i minerals. Els fruits de tardor ens donen l’energia necessària per fer front als primers dies de fred. N’hem seleccionat tres que conformen el que hem anomenat Equip C: la carbassa -de la famíla de les cucurbitàcies, amb desenes de varietats diferents-, el codony -una fruita aromàtica, que no es pot menjar crua- i la castanya -una fruita seca diferent-.
El codony fresc es troba al mercat des del mes de setembre i fins al desembre, aproximadament. En canvi, la temporada de castanyes va una mica més enllà dels mesos de tardor i s’allarga fins al gener. De carbasses, n’hi ha tot l’any, però les varietats més habituals a casa nostra són les de tardor i hivern.
El cabell d’àngel i el codonyat són dues de les conserves dolces de tardor més típiques i tradicionals que s’obtenen de la carbassa i el codony, respectivament. Però, el tercer element de l’Equip C, la castanya, no es queda enrere i també dona pas a una versió dolça que entusiasma, especialment als francesos d’on és originària: el marron glacé.
Rabequet, violí o cacauet, confitera, potimarron, valenciana, de ferro… De varietats de carbassa n’hi ha tantes, que podríem passar-nos una bona estona anomenant-les, tant de tardor-hivern com d’estiu. Però deixem de banda la llista -no et donarem carbasses si no la saps tota- i centrem-nos en aquesta fruita -o és una verdura?-. La carbassa és una opció molt nutritiva i rica en vitamines i minerals, a més d’energètica i saborosa. Tot i que darrerament s’ha potenciat el seu ús decoratiu amb la dèria del Halloween i les estampes terrorífiques, la carbassa ha estat de sempre un clàssic de la cuina de tardor -i de la Ventafocs, no ho oblidem!-, tant per la seva deliciosa crema com per les moltes receptes curulles de sabor i color que protagonitza.
Com també protagonitza moltes fires i festes aquestes mesos: a Sant Feliu de Codines, a Sant Joan de les Abadesses, a Calaf, a Esponellà…. A la comarca d’Osona, a més, trobem un tipus de carbassa molt apreciada: la de ferro, de color gris-rovellat, és molt adequada per menjar-la estofada. De carbasses de ferro, en trobaràs al mercat des del mes de juliol i fins al mes de novembre.
Però si el que busques és una mica de dolçor per amorosir les tardes de tardor, el protagonista de la història passa a ser el cabell d’àngel, una conserva dolça imprescindible, amb la qual es farceixen nombroses postres i llaminadures, com l’ensaimada, la coca o els pastissets típics de les Terres de l’Ebre. La conserva s’elabora amb una carbassa concreta, la Curcubita ficifolia, a més de sucre, una mica de llimona, també n’hi ha que afegeix mel i alguna espècia, com ara canyella.
I, abans que arribi la mitjanit i la carrossa es converteixi en carbassa, deixem aparcada la explicació sobre aquest fruit taronja encara que no ho sapiguem tot d’ell, perquè ja sabeu la dita: qui diu que ja sap massa, té el cap de carbassa!
I de les moltes varietats de carbassa, a les aromes del codony que l’han convertit en un fruit preuat en perfumeria des de l’antiguitat. El codony és una fruita aromàtica, baixa en sucre i rica en fibra i vitamines, amb un destacat poder antioxidant. Típica de la tardor, es caracteritza perquè no es pot menjar crua: la polpa, blanca i rugosa, és dura i té un sabor àcid, amarg i astringent. Vaja, que resulta poc agradable al paladar. No et deixis temptar per la bona olor i espera a passar la fruita pel foc!
De mida grossa, color groc verdós, pela vellutada i una estructura similar a peres i pomes, el codony és ideal per menjar cuit i per preparar confitures, gelees i gelatines. La més coneguda, després d’una cocció llarga i pausa de la fruita, és el codonyat, però, ull!, no oblidis que que sol tenir molt sucre. Es pot incorporar en diferents plats i elaboracions, com els panellets, però també és deliciós si l’acompanyes amb una mica de formatge. Si vols fer-ne a casa, et deixem una recepta boníssima.
El codonyer és l’arbre fruiter conreat més antic que existeix en les terres catalanes. En trobem sobretot a la comarca del Segrià, a la zona del Baix Segre, i també als Pallars, ja que és una de les poques fruites ben adaptades a les temperatures fredes de muntanya. Potser per això, un dels esmorzars típics de muntanya és una bona torrada de pa sucada amb allioli de codony: una salsa contundent i molt nutritiva, ja que està elaborada amb tres ingredients beneficiosos per a l’organisme (l’all, el codony i l’oli d’oliva). Si t’hem fet venir ganes de tastar-lo, tens l’oportunitat de fer-ho a la Fira del Codony, a Tremp. O, si ho preferixes, pots fer-lo a casa amb aquesta recepta.
I del tercer membre de l’Equip C gairebé no calen presentacions: qui no ha cantat i torrat mai castanyes a la voreta del foc? Perquè, deixant de banda els costums importats del Halloween, aquesta fruita seca d’alt valor energètic, rica en vitamines i baixa en greixos és un element imprescindible de la festa de la Castanyada, juntament amb moniatos, panellets i vi dolç. I no és per menys, ja que, quan la Castanyada tenia lloc en els primers dies de fred de veritat -ara encara anem en màniga curta!-, les castanyes eren una font d’escalfor i energia duradora -i, a més, no tan calòrica com altres fruits secs, ja que contenen menys proteïnes i greixos-.
Tot i que trobarem castanyes i castanyeres arreu del país, la castanya de Viladrau, al Parc Natural del Montseny, és la més coneguda i valorada. Parlem d’una castanya de color pujat i brillant, dolça i fàcil de coure, que fins i tot té una fira pròpia. A més de fer-les cuites o rostides, les castanyes poden ser una bona guarnició per a plats de carn, se’n poden fer sopes i cremes, formar part de postres diversos, es poden caramel·litzar i fins i tot convertir en gelats sorprenents!
A la cuina, com hem vist, la castanya és un ingredient versàtil i la pots trobar torrada, deshidratada, en farina, en flocs, en el pa i en gelats. Però la seva versió dolça més coneguda, tot i que és originària de la zona francesa de Lió, és el marron glacé, és a dir una castanya confitada o glasejada, amb algun toc de canyella, brandi… És un dolç temptador, però vigila no te’n duguis una bona castanya: té un preu força elevat.
Per sort, el preu elevat no és la característica principal de cap dels tres membres d’aquest triumvirat alimentari que hem convertit en Equip C i que ens farà viure la tardor amb més sabor, color, energia. Ens encanta que els plats surtin bé…