Autora: Carme Melià
La clementina és una fruita cítrica –un híbrid entre la mandarina comuna i la taronja amarga– amb la pela d’un color taronja molt intens, sovint fins i tot rogenc. No té pinyols i el punt de dolçor i acidesa està molt ben compensat, cosa que la fa única. A més, té la pell tibada, elàstica i prima, de manera que es pot pelar fàcilment. Sol ser de mida petita i organolèpticament és molt bona: equilibrada, amb bon sabor, un alt percentatge de suc i amb una dolçor superior a la seva germana mandarina. Tot i que aporta menys quantitat de vitamina C que altres cítrics, continua sent-ne una font excel·lent, a més de tenir un alt poder antiinfecció i antioxidant.
Si bé podem trobar mandarines al mercat des del mes d’octubre fins ben bé el mes de maig, la temporada òptima de la clementina és entre els mesos de novembre i febrer. És, per tant, una mica més tardana que les varietats primerenques de la mandarina tradicional; però ja se sap, les coses bones es fan esperar i la clementina és ben bona!
Les condicions climàtiques del Delta de l’Ebre el fan ideal per al conreu de cítrics. El conreu de clementines, procedents de l’espècie Citrus reticulata, es va introduir a la zona amb els canals de reg i, a la dècada dels 60 del segle passat, va tenir una gran expansió i, ara, les comarques del sud de Tarragona produeixen gairebé el 99% dels cítrics conreats a casa nostra. La qualitat de les clementines que es conreen a la zona (comarques del Baix Ebre i el Montsià) va aconseguir obtenir el reconeixement de la IGP Clementines de les Terres de l’Ebre, que inclou les varietats fina, hernandina i clemenula.
Saps distingir una clementina d’una mandarina? En principi no sembla gens fàcil, perquè no només són germanes, sinó que es pot ben dir que són bessones! Però com passa en les millor famílies, les dues germanes no són exactament iguals, només que cal que sàpigues els punts forts i febles de cadascuna d’elles per aprendre a distingir-les més fàcilment. Començarem primer per l’exterior: la clementina sol ser una mica més petitoneta que la seva germana i, potser per això, també és més vergonyosa i envermelleix amb més facilitat. O, dit d’una altra manera, la clementina té una pela de color taronja fort, tirant cap al vermell. A més, la pell és més fina, elàstica i es desenganxa del fruit amb més facilitat, de manera que es deixa pelar sense problemes. La mandarina, en canvi, t’ho posarà un pèl més difícil abans de deixar-se treure la pell.
Si continuem amb el joc de les diferències, ara per l’interior del fruit, cal que sàpigues que la mandarina pot presentar llavors/pinyols a l’interior dels grills, mentre que la clementina no en té mai. Les mandarines, a més, solen tenir un gust una mica més àcid que la dolça clementina. I, per acabar-ho de tenir clara, la clementina és més tardana (o tardona, com li vulguis dir!) i arriba als mercats quan la mandarina ja fa dies que hi és, de fet es pot dir que és el cítric que obre la temporada. Això sí, trobaràs clementines al mercat durant molt més temps. Però, com a bones germanes, les dues ‘neixen i creixen’ a la zona del Delta de l’Ebre, una terra amb unes condicions idònies per a la gran família dels cítrics. Fins al punt que les clementines de la zona tenen la seu pròpia IGP Clementina de les Terres de l’Ebre.
Tenen tant de renom les clementines de l’Ebre que són diferents les activitats que, en aquesta zona, s’organitzen al voltant del cítric estrella. A l’octubre, Bítem (Tortosa, Baix Ebre) acull una fira dedicada exclusivament a la clementina, amb xerrades, tallers, tastos, exposicions i molt més: enguany ja s’ha celebrat la tretzena edició!
I Alcanar (Montsià), cada mes de novembre, des de fa ja 28 edicions, acull les Jornades Gastronòmiques de la clementina. Enguany, del 18 de novembre al 18 de desembre, es poden tastar menús especialment preparats al voltant del cítric en diferents restaurants de la zona participants en les jornades i que formen part del Col·lectiu de Cuina d’Alcanar i les Cases d’Alcanar. El preu del menú oscil·la entre els 30 i els 59 €: hi trobareu plats de cuina casolana d’arrel tradicional i altres creacions de cuina d’autor. Podeu consultar-los en aquest enllaç. L’objectiu de les jornades és, també,“reivindicar i posar en valor el nostre producte i incentivar l’ús del cítric a la cuina, més enllà del seu consum habitual”, en paraules de Jordi Monfort, regidor d’Agricultura i Turisme.
La varietat més estesa, dins de la IGP, és la de clementines de nules. Actualment, hi ha 21 pagesos entre el Baix Ebre i Montsià, amb una superfície de cultiu al voltant de 300 hectàrees i una producció potencial de més de 10 milions de quilos; que es preveu que pugui augmentar en els pròxims anys. De fet, un dels objectius de la IGP és comercialitzar el màxim de fruita amb la denominació de la IGP Clementines Terres de l’Ebre, adreçat al mercat català, poder arribar a moltes llars que desconeixen que a casa nostra es cultiven cítrics i, a més a més, posar en valor el consum de productes quilòmetre zero, que com dèiem en un article recent (La proximitat, el valor afegit de la cistella de la compra) és una tendència de venda i consum cada vegada més important a casa nostra.
I per posar la cirereta al pastís, quan el fred sembla que finalment ha arribat i els encostipats estan a l’ordre del dia, és un bon moment per enrecordar-te del poder remeier dels cítrics, que són els millors aliats per combatre els refredats. Un motiu més per gaudir de les bessones mandarina i clementina!